La guerra del desgast

Estimar-te no hauria de ser clavar-me al terra i aguantar tes bufetades.

Estimar-me no hauria de ser ferir-me amb una mà i besar-me amb l’altra.

Tu i jo no hauríem de ser violència.

Però és.

I som.

No hauria de fer-me mal el cor de saber que m’estimes més que a tu mateix.

No hauria de fer-te mal el puny de ferir-te ferint-me sense voler.

No hauríem de fer-ho.

Però en fa.

I ho fem.

Fins que et deixi de fer mal veure’m plorar.

I jo et deixi d’estimar.

Mai.

Fins que un dels dos sigui més valent.

O fins l’esgotament.

Una energia que es desgasta dia a dia,

gota a gota de sang, suor i llàgrima.

Perduda.