- Si poguessis
tenir un poder màgic, quin escolliries? – em preguntaven sempre de petita.
- Volar! – deia
jo sense dubtar ni un instant.
Volar...
Fins fa poc jo
creia que volar era cosa de màgia. Creia que només podria aconseguir enlairar-me
si tenia una catifa màgica, un casquet volador, un núvol Kinton o unes ales
d’ocell increïblement grans. Jo creia que, si volia volar, necessitaria un munt
de pols de fada i un munt de bons pensaments, o una vareta màgica i un bon
conjur, o una escombra i una nit de lluna plena.
Fins que et vaig
conèixer.
I vaig volar.
Per primer cop vaig
volar sense pols de fada, sense vareta, sense catifa, sense casquet i sense núvol.
No em calien.
I jo que creia que
només es podia volar amb màgia... Ara que sóc amb tu, he entès que per volar
només cal estimar-te.
Simplement meravellós. El que fas és un art, un art que plena a qualsevol que es digna a llegir-te. No deixis mai d'escriure perquè si ho fas es perdrà una de les coses més gran del món... <3
ResponderEliminarKevin, o et passis amb 'qualsevol'. A tu t'ha agradat: molt bé. A mi no m'ha agradat tant. La frase de capçalera de John Lennon explica que s'ha de descriure el que hi ha, no el que ha de ser. I a mi no és que no m'hagis comptat, com si no hi fos, sinó que has opinat per mi.
ResponderEliminarD'altra banda, celebro les aspiracions artístiques d'aquest blog on he fet cap.
És una manera de parlar generalitzada. Tots som lliures d'expressar la nostre opinió i ho podem fer de diferents maneres. Si t'has sentit ofès demano disculpes , però no crec el mateix que tu. És clar que he utilitzat una generalització, però no hi sóc d'acord en haver opinat per tu. L'art existeix per entretenir-nos, i nosaltres tenim la capacitat de criticar-lo. Igual que jo he entès la teva posició, espero que entenguis la meva de poder expressar el que vulgui encara que la manera sigui adient o no.
Eliminar