Desajardinem-nos l’una a l’altra.
Vull ser natura salvatge al teu costat.
Vull lligar-me a tu de manera improvisada.
Ens caldrà la violència equilibrada,
i ens caldrà l’amor dels amants.
Vull fer créixer les meves llavors a la teva
fèrtil mirada.
Vull ballar sense pensar els passos cada
vegada.
Desajardinem-nos, sortim del nostre test.
Vull trobar, a poc a poc, amigues a la terra
humida de ta pell...
Tes pigues...
Mirarem el sol i somriurem amb ell.
Vull llençar arrels invertides cap al cel,
i amb les branques, les nostres branques, ens
abraçarem.
I el ferotge ocell farà un crit cada nit,
i, el tendre, a la matinada.
Ara que la pluja ens fa virtut,
Ara que la Lluna no vigila,
Ara que la Terra gira,
Desajardinem-nos.
Vull deixar caure la suau flor de les carícies
al buit.
Beuré del suc del nostre dolç fruit,
fins pansir-lo. Tot haurà acabat...
Haurem de tornar a començar.
Desajardinem-nos, dora, ara,
que el cel encara és nostre.
Desajardinem-nos l’una a l’altra.
